Comunu de Pramantellu Ofìtziu de sa Lìngua Sarda

:: Artisanau

 

S’artisanau sardu si distinghit po duas cosas de importu mannu: sa sintzillidadi e sa simpresa de is cosas chi ndi benint de issu.

Totu cussu, ndi benit de unu connotu arricu de is logus prenus de stòria, de costumu, de arti e de vida.

A arremonai su cumentzu partendi de su nascimentu suu no est una cosa simpri, ma est unu biaxu chi nci torrat finsas a sa stòria de sa prus genti antiga (o preistòria).

Nc’est chini ndi fai benni de su pre-neolìticu is testus de suèrgiu, in dii de oi ddus imperant meda de is pastoris nostus, e in su neolìticu is stojas prodùsias me is biddas de is piscadoris.

Intamis s’orbaxi e, is carotas de linna nant chi ndi benint de s’edadi nuraxesa, mentris is màrigas aristanesas bellas meda, is “sciveddas”, chi funt cuntennidoris caraterìsticus chi ddus imperaus in medas coxinas sardas, benint acostaus a su tempus arromanu.

Su domìniu de is bisantinus intamis arresurtat presenti in sa tessidura chi tenit disinnus chi parint de s’orienti comenti sa mata de sa vida, e is pabonis unu a faci de s’àteru, is àchilis e is columbas o disinnus giomètricus comenti circus o arròmbulus.

In s’edadi bisantina e totu fait a arremonai is decoratzionis de is bancalis de cojas, de is prendas de prata e de is borderias.


Su strexu de terra

Mancai s’importàntzia de custa arti antiga, no nc’est abarrau nudda chi si potzas agiudai a ndi sciri de prus de su nascimentu suu, de sa stòria, e prus pagu ancora esistit una ceràmica tìpica sarda.

Scieus, chi fut un’artisanau no artìsticu ma un’artisanau de costumai, chi s’arrivolgiat duncas a sa produsidura de is strexus.

S’artisanu de costumu si faiat aìnturu de is murus de domu,

Su logu de sa produsidura fiat sa pratza tìpica de sa domu campidanesa.

Inguni nci furiant su putzu po pigai s’argidda, is depòsitus po is materialis chi boliant imbeciaus, is lacus po sa decantatzioni e s’allisadura, su forru, s’imbragu po fai sicai is testus e s’àngulu chi est arreservau a su turnu.

Is noas ùnicas chi nci funt arribadas funt de is ogetus prus spainaus e bèndius.

Cussus fiant is cuntennidoris chi is fèminas imperànt in su traballu de produsidura de domu e cussus po su tragu e su consumu de is lìcuidus de su sartu.

Sa sposa teniat uni asciugàriu mannu de argidda chi ndi faiant parti is màrigas po su tragu e s’allogamentu de s’àcua, is zirus po allogai sa cosa de papai, is civeddas mannas po traballai sa pasta, su scoladori, is pratus, discus e pingiadas.


Su Tessìngiu

Su prus setori tragadori de importu de s’artisanau sardu ddu fait, de medas annus a oi, su tessìngiu.

Custa primatzia si depit siat a su prodùsiu chi balit po calidadi, siat a s’abilesa de traballu de is artisanus sardus.

Su prodùsiu acabau est otènniu de s’mperu e de sa cumbinadura de is matèrias primas, de is tinturas, de is ainas, de is tènnicas de traballu e de is de decoratzionis.

Sa lana est sa matèria prima po primori, de is prodùsius de tessìngiu sardu.

In su passau totu sa lana chi is brebeis sardas produsiant fut imperada po produsi su tessìngiu sardu in s’ìsula.

Agoa de sa tundidura, sa lana dda traballànt is fèminas de domu, chi furiant àbilis tessidoras.

Oi fait a nai chi su traballai in domu sa lana est cosa sparèssia.

Agoa de sa tundidura, sa lana est traballat me is indùstrias a foras de s’Arregioni.

Àterus materialis imperaus po sa tessidura funt su cotoni, chi est sèmpiri importau, su linu manixau, in passau, in totu s’ìsula, sa seda, su brèmini de seda fiat fatu cresci in s’ìsula, chi ddu imperànt po calincunu cabu de allichidimentu po is fèminas e sa lana de craba.

Is tintas fiant ddas pigànt de matas e mineralis, chi a difèrentzia de is sintèticas, donànt prus afidabilidadi po arresistèntzia in su tempus e calidadi mellus in sa tonalidadi puru.

Su prus tèssiu antigu sardu est s’orbaxi, totu de lana.

Issu est stètiu su prus prodùsiu comunu de sa tessidura finsas a su cumentzu de su 1800.

Fiat elementu de importu de su bistiàriu de su connotu sardu e fiat de medas calidadis a segundu de s’imperu e de sa crassi sotziali chi fiat distinau.

Gràtzias a is caraterìsticas suas de impermeabilidadi s’orbaxi dda imperànt po fai “su sacu de coberri” chi fiat una coberta chi is pastoris imperànt comenti a manteddu e puru comenti a tenda.

Is mellus prodùsius de su tessìngiu sardu funt distinaus a alasciai sa domu comenti is coberri-bancus chi serbiant a abiatzai is cassas de linna scurpia.

Àterus essemprus de s’artisanau sardu funt is fènugas o burras, chi funt una coberta/manta manna de letu, is bèrtulas, innoi pastoris e messajus nci poniant is ainas de traballu, is tapissus.


Sa borderia

Intra is medas fainas chi faint is fèminas in sa dii, nc’est sa borderia.

Arrennesciant a cosiri e abrodai is tèssius, de distinai a is frunimentus o a acabai s’allichidimentu de su connotu sardu, no sceti cun filu de seda, ma puru cun oru e prata.

Fiant acabadas cun borderias e arrandas innanti de totu is camisas de su costumu traditzionali.

In Sardìnnia s’abrodat po decorai ingirialettus, fànugas, coberibancus, bèrtulas, guturadas.

De importu mannu acapiau a s’arti de sa borderia, est a produsi su filet chi tenit cumenti a tzentru printzipali Bosa.

Imperànt meda sa borderia innanti de totu in su costunu traditzionali, prus chi totu su de is fèminas.

Totu is borderias chi nci fiant de dònnia parti de su costumu cuncurriant a ddu fai prus pretziosu.

No teneus noas su is tènnicas de traballu, materialis, produsidoris, is achistadoris e s’esistèntzia in su mercau, si no de is primus de su 900.


Sa linna

Su maistu de linna o mastru de càscia o fusteri, su maistu de carru su frau o ferreri, funt de sèmpiri, in s’artisanau sardu is figuras professionalis e specialisadas.

Sa linna chi imperànt in s’antigòriu fiat de mata de castàngia, ma imperànt puru sa mata de nuxi, sa mata de arroli, su tzinnìbiri, su suèrgiu e de sa feurra.

Ddus lassànt comenti fiant o pintaus de arrùbiu cun sànguni buddiu de boi, cabra o angioni.

Traballendi sa linna ndi bessiant is coberibancus, talladas a arrègula de arti e chi custodiant su sciugàriu de sa sposa..

Custus, unu tempus espressànt is ùnicus mòbilis de is domus sardas chi no furiant cuncordas.

Is talliaus pigànt sa froma de boladoris, cuaddus e àterus animalis, froris e sìmbulus astraus.

Podeus puru arremonai àterus traballus, de importu acetotu chi intrànt a fai parti de sa domu ùmili de is messajus, fiant su letu, su bartzolu, sa mesa, su parastàgiu, is cadiras impalliadas, fatas cun linna crara e cuncordau cun disinnus arrùbius e birdi de s’arenada.

Depeus puru arregordai su schinali scurpiu chi fiat de colori arrùbiu o blau o birdi e oru, o puru is arcas de coja cuncordadas cun disinnus de froris, armàrius e bancus po crèsia, pancas, scannus, arrepranus, telàrgius, guarnissas, figuras bàrias, culleras, talleri, pipas sardas, testus e discus.

Meda importàntzia in su connotu popolari teniant is carotas.


Suèrgiu

Sa mata de suèrgiu bivit in Sardìnnia e in àterus logus puru de su

Mediterràneu.

Custa mata crescit beni me is logus inundaus, duncas pranus e montixeddus, ma puru me is terrenus anca s’òmini no si pensat chi una mata potzat pigai, comenti is arrochilis e terras cun arroca de granitu.

Su su suèrgiu est una mata chi podit arribai finsas a 20 metrus.

Tenit una vida mèdia de 3 sèculus.

Su suèrgiu fait a ddu imperai po medas cosas, innanti de totu po s’industria po produsi tuponis chi andat a bratzetu cun sa chi est distinada a produsi isolantis, ma ddus imperant puru po s’indùstria de is botinus, po s’artisanau artìsticu e in s’indùstria de su fridu po allogai sa cosa de papai.

Su suèrgiu, ddu imperant meda po produsi isolantis, e custu gràtzias a sa arresistèntzia sua e ca no su tempus no ddu guastat.

Custu prodùsiu at a agiudai meda po alladiai s’artisanau sardu, innanti de totu me is logus anca ddu produsint, che sa Gaddura chi tenint in Tèmpiu e Calangianus is prus tzentrus de importu e adelantaus po traballai s’ortigu, chi est un’elementu de importu mannu po sa crèscida econòmica de su logu.

Est beru puru chi in Sardìnnia su traballu cun sa mata de su suèrgiu cumentzat sceti in su 1830 innantis cun is frantzesus, spanniolus, corsicanus e sitzilianus agoa.

Luegus su guvernu sardu-sabàudu imponit dàtzius artus po is prodùsius de suèrgiu importaus, circhendi de sustenni sa produsidura e sa traballadura in loco.

Bantàgius de is impositzionis funt po cussus chi ant imbistiu in sa creadura de fàbricas acapiadas a su prodùsiu.


Is cadinus

Àteru traballu meda imperau in s’artisanau sardu, est su de s’intrìciu.

Is fèminas innanti de totus, unu tempus fiant postas a imparai cust’arti fintzas de pipias imparendi s’arti de is personas bècias.

Is prodùsius otentus cun intricìus bolint impinnu mannu e abilesa po traballai is matèrias primas.

Cun s’arti de s’intrìciu fait a fai còrbulas, scarteddus, cadinus, natzas, arretzas, funis.

Is matèrias primas funt otentas de matas cali su giuncu, cadilloni, sa prama nana, sa canna, tzèurra de ollastu, sàlixi, murta.

A segundu de is tènnicas de produsidura imperadas, in Sardìnnia, fait a distinghi cuàturu tipus de intrìciu: is a spirali, is a diagonali e is po fai de stojas e de palitzadas de canna.


Su ferru

S’artisanau de su ferru cumentzat cumentzat in Sardìnnia in butegas de bidda, anca fiat spainada meda sa produsidura de su ferru bàtiu/pistau.

Unu tempus, meda importantis, fiant is produsiduras de is archibusus a perda de fogu, is arrellògius de is turris campanàrias e is ainas chi serbint po su traballu me is campus e me is oficinas.

In dii de oi su ferru ddu imperant po produsi spronis e acamus, po is lamas de atzàrgiu, po is mellus corteddus de su mundu, po cussas chi si nant “lepas” a lama acutza meda e a impunnadura de corru de mascu o de murvoni, e poi schidonis, cardigas, ingira-arrustu, barandìllias, arrecas, corteddus po imperu de domu, ainas de tallu e po laurera.

Intru de is metallus traballaus nc’est s’arràmini

Fintzas a sa metadi de su sèculu passau custa traballadura teniat logu in s’oficina de s’arramaju, “sa butega”.

Aintru si nci traballànt s’arramaju chi fiat su meri, e duus o prus obràrgius e bendidoris chi s’impinnant a bendi su prodùsiu acabau cun d-unu cuntratu .


Is prendas

Su mellus de s’arti de fai si prendas ddu teneus cun su traballu de sa prata e de s’oru.

De su traballai custus duus metallus, chi de sa nàscida fiant imperaus po produsi sabejas e cannacas, si otennit prendas in filigranu, chi cuncordant is costumis de su connotu, arrecadas de maneras meda e sinnificaus e aneddus cun perdas e prellas incastonadas, brutzeras. Cannacas a pendenti, butonis, gruxis, arrosàrius, ganceris e fìbias.

Custu prodùsius, donant a chini si ddus ponit un bisura originali e de elegàntzia.